facebook firaesport twitter firaesport
 
22 i 23 d'Abril a Vilanova d'Escornalbou

El poble

VILANOVA D´ESCORNALBOU

Vilanova d’Escornalbou és un municipi ubicat a la comarca del Baix Camp, al peu de la serra de l´Argentera, sota el turó de Santa Bàrbara. S´ubica entre els termes de Riudecanyes al nord-est, Montbrió a l’est, Mont-roig al sud, Pratdip al sud-oest, Colldejou a l’oest i l’Argentera al nord-oest.

El terme municipal és força accidentat i oscil·la entre els 90 i els 515 metres d´altitud i té una extensió de 17,50 Km². Està format per tres grans unitats geogràfiques ben diferenciades: la conca de la riera de Vilanova, la conca del barranc de Rifà i les terres planeres del sector meridional.

La vila, a 226 m. d´altitud, es troba situada a l´esquerra del barranc de l´hort dels Frares. Dins del terme hi ha els antics nuclis de l´Arbocet i mas Munter.

No us perdeu la visita d'un tomb pel poble: "Vilanova ViVa", amb llocs tant curiosos com: Cal Peirí, la Casa Toda, l'Església de Sant Joan Baptista,...

 

UN BREU REPÀS PER LA HISTÒRIA

Es diu que el primer nucli habitat fou el Vilar, un turó damunt del poble que amb els anys canviaria de situació i de nom, i esdevindria l´actual Vilanova. Eduard Toda deia que existí un poblat romà al Vilar. Per altra banda, Morera creu que la fundaren els canonges d´Escornalbou com a residència de les famílies que treballaven al monestir.

També han estat trobats alguns jaciments prehistòrics al terme; el 1960 Salvador Vilaseca va fer una excavació a l´Areny on trobà nombroses restes del Paleolític, i també prop de la vila, al marge esquerre de la riera han estat trobades destrals i peces de sílex.

Vilanova, situada al límit de la plana del Camp, no fou inclosa en la donació de Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer. En l´inici de la conquesta franca deuria formar part del valiat de Siurana i després inclosa en el terme donat a Joan de Santboi, primer prior d´Escornalbou, pel rei Alfons I, el 1170. Formà part des del primer moment i fins que s´extingí, de la baronia d´Escornalbou.

El 1339 ja pertanyia a la comuna del Camp. Al segle XVII Vilanova era un municipi emmurallat i tancat per tres portals, i a mitjans d´aquest mateix segle, durant la Guerra dels Segadors, la vila va patir la presència dels soldats i el saqueig de les collites, la qual cosa va afectar a la seva economia, que no es va recuperar fins a principis del s.XVIII. La població també es va veure afectada quan el 1652 es va declarar una epidèmia de peste al poble, el qual va haver d´estar en quarentena. Les seves collites també es van veure perjudicades degut a que una plaga de llagosta arribà al poble l’any 1687, amb la qual cosa es tots els pobles i viles van acordar fer un vot a un Sant; el 1688 van decidir fer l´elecció del Sant per sort, posant els noms de diferents Sants en un sarró, i l´escollit va ser Sant Agustí. El segle XVIII, el cultiu de les hortalisses, dels cereals, de les avellanes, dels ametllers i de les garrofes era molt productiu.

A la primera carlinada es reconstruïren els portals de la muralla i es varià el campanar de l´església adequant-lo per crear-hi un cos de guàrdia. Durant el segle XIX el poble no restà aliè a diverses catàstrofes, com ara l´aiguat de Santa Tecla de l´any 1874 que inundà les terres i s´emportà tot el que trobà, fins i tot el molí de la vila, o la plaga de la fil·loxera, que va provocar un descens de la població. A la segona meitat del s.XIX arran de l’exili de la reina Isabel II es feu una manifestació republicana, que va afavorir la victoria dels federals en les eleccions del 1869.

A començaments del segle XX la vila trobà el seu punt d’estabilitat i afrontà el futur amb màxim optimisme. Es constituí la Societat Cooperativa Obrera d´Agricultura, el 1916 s´enllestiren les escoles, el 1920 es produí l´arribada la llum elèctrica i el 1932 la del telèfon.

 

UNA CURIOSITAT: EL TOPÒNIM DEL POBLE

La llegenda popular diu que l´any 1500, quan Escornalbou estava dominat pels franciscans, el frare menescal, el que seria el veterinari d´avui dia, va estipular unes ordenacions segons les quals, tots els bous, poc després de néixer, havien d´anar al monestir de Sant Miquel. Allí, tallaven les banyes a l´animal perquè no pogués fer mal a la població. Per això, la gent de Vilanova, quan els preguntaven on anaven, contestaven amb un simple: " Anem a Escornar el bou."

En realitat, però, el topònim del poble prové de la forma de la muntanya on es troba actualment el Castell  Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou "es corn de bou".

 

L´ARBOCET

Vilanova d’Escornalbou inclou també el terme de l’Arbocet, o Arboç, com l’anomenen els habitants col·loquialment.

L´Arbocet que va ser municipi propi fins a mitjans del s.XIX. Emplaçat a la dreta del barranc de Sant Magí o barranc de la Palomera i el mas de Munter.

La imatge més característica del poble, que defineix la seva silueta, són les dues torres de guaita; la rodona anomenada la Torratxa, segons la tradició s’hi hostatjaven els cristians, i la quadrada anomenada Cal Gravat, i antigament també dita del Madico, habitada pels sarraïns.

L’Arboç va formar part des del primer moment de la baronia d’Escornalbou participant en les reunions de la Comuna del Camp. Durant la primera carlinada es va manifestar a favor dels absolutistes, els quals sovint s´hi hostatjaven; per aquest motiu, l´antic camí que menava al poble conserva encara el nom de camí dels Carlistes.

L´Església parroquial dedicada a Sant Joan Baptista va ser edificada el primer quart del s.XVII; el 1936 tot el que hi havia de valor va anar a parar a la foguera, i solament es va salvar un calze.

El 1894 són bastits els rentadors i la font, encara existents a l´entrada del poble.

No et perdis la web: www.vilanovaviva.cat

enrera / atràs