facebook firaesport twitter firaesport
 
22 i 23 d'Abril a Vilanova d'Escornalbou

L'entorn

Vilanova d’Escornalbou és un petit municipi situat al peu de la serra de l’Argentera envoltat de muntanyes i zones naturals, i a tan sols quinze minuts de la platja.

Visita: www.vilanovaviva.cat

Part del territori del terme municipal està catalogat dintre de la zona protegida Xarxa Natura 2000 Tivissa- Llaberia- Vandellòs i Zones PEIN (protecció dels espais d’interès natural), Mare de Déu de la Roca i Serra de Llaberia.

Aquest últim, és un conjunt muntanyós calcari que forma part del prelitoral tarragoní; entre les Muntanyes de Prades i les de Tivissa-Vandellòs. El seu relleu és molt accidentat, amb barrancs encaixats i espectaculars cingleres.

La seva naturalesa provoca l’aparició de relleus, representats per balmes, coves, avencs i ponts naturals, degut a l’acció del vent i l’aigua. Es tracta d’una zona amb un elevat valor didàctic i també científic.

Hi ha nombrosos barrancs com el de Rifà; la major part dels quals són estacionals, portant aigua quan plou i fent sorgir nombrosos salts i olles. Hi ha nombroses fonts, moltes d’elles amb aigua permanent, tot i que en els últims anys, degut a l’abandonament, algunes d’elles no tenen cabal.

Degut a la seva situació pròxima al mar, es gaudeix d’una certa bonança climàtica, exceptuant valors extrems durant l’estiu i l’hivern. Destaquen també les boires, majoritàriament provinent de les marinades i que poden arribar a durar diversos dies. És també una zona molt ventosa, sobre tot a la tardor i hivern.

Recentment, el Consell Comarcal del Baix Camp ha creat la marca turística “Muntanyes de la Costa Daurada”, dintre de la qual s’inclou Vilanova d’Escornalbou (www.muntanyescostadaurada.cat) i en la que podreu trobar diferents recorreguts, d´entre ells cal destacar:

 

SENDERISME:

"La ruta de les ermites"

Excursió de curt recorregut que, des del poblet de Vilanova d’Escornalbou, ens durà a les ermites de la Mare de Déu de la Roca i de Sant Ramon de Mont-roig del Camp, que s’erigeixen en talaies privilegiades sobre el Baix Camp, encimbellades al capdamunt de la roca roja. El pintor Joan Miró, captivat per la força d’aquest paisatge, l’immortalitzà en diversos quadres mentre estiuejava a Mont-roig. L’ermita de Sant Ramon, un cub quadrat de blanques parets, destaca sobre la rojor de la roca i el blau del cel, servint encara avui per orientar els mariners i fer-los arribar a bon port.

Iniciem l’excursió al poble de Vilanova d’Escornalbou, sortint pel carrer de la Font i, després de creuar el barranc de la Font de l´Arc, continuem en direcció sud a Mont-roig i la Muntanya de l’Areny. Quan arribem als seus peus, podem continuar recte pel planer camí dels carlins fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Els més avesats a caminar i sense por a les alçades tenen l’opció d’enfilar-se a la dreta per un corriol, que després de passar per uns resalts de roca equipats amb cables, els permetrà arribar al capdamunt de la Muntanya de l’Areny. Aquí, els aires marins han esculpit formes màgiques a la roca de gres vermell, que prenen cos en la nostra imaginació, mentre gaudim de les imponents vistes sobre la plana abocada a la mar Mediterrània. Després de travessar una llisera de roca, voregem la muntanya pel vessant marítim, fins arribar a les escaletes del Diable, que ens permeten arribar a l’encimbellada ermita de Sant Ramon. Baixarem fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, de la que tingueren cura durant 4 segles els frares d’Escornalbou, i seguirem avall, pels amplis revolts empedrats, fins trobar el camí dels carlins, que ens tornarà a Vilanova d’Escornalbou.

 

"Camins de la Baronia"

El castell-monestir d´Escornalbou s´erigeix sobre un dels últims turons de les muntanyes litorals, amb façana al mar i una visió privilegiada sobre els pobles situats als seus peus. La fortalesa té el seu origen en la Reconquesta, quan el rei Alfons I el Cast donà el lloc a Joan Santboi per tal que repoblés les terres del voltant. Així, a prop de les restes d´antigues torres romanes i sarraïnes, es construïren a principis del segle XII una fortalesa, una església dedicada a Sant Miquel i una canònica agustiniana. Des d´aquest centre neuràlgic es controlava l´extens territori de la baronia, que comprenia els termes de l´Argentera, Colldejou, Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d´Escornalbou, la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta. Després de dos segles, sembla que una mala administració dels béns i territoris del monestir portà la comunitat a la decadència. Posteriorment s´hi establí una comunitat de franciscans, que l´habità fins a la desamortització del 1835, i l´edifici restà en estat d´abandó i originà la llegenda que era un espai embruixat. No fou fins a principis del segle XX que el diplomàtic reusenc Eduard Toda comprà l´edifici i el restaurà bastint una residència senyorial, la qual comptava amb una imponent biblioteca de més de 60.000 volums. Els problemes econòmics del diplomàtic van fer que el castell-monestir anés canviant de mans fins ser comprat finalment per la Generalitat i la Diputació de Tarragona l´any 1983.

Actualment, el complex és visitable pels turistes. De l´antiga canònica en resta l´església, d´estil romànic però amb detalls del gòtic; la cripta, el claustre i la sala capitular, on es reunia la comunitat per tractar els afers interns del monestir. Als seus voltants hi destaca un petit bosquet d´alzina sureda, únic per les seves característiques a la demarcació tarragonina. Els antics camins que comunicaven el castell-monestir amb els seus pobles, alguns d´ells encara magníficament empedrats, ens permetran fer un autèntic viatge per la història de la baronia d´Escornalbou.

 

RUTES BTT:

"Els boscos del Castell d´Escornalbou"

Sota d´Escornalbou s´albira una gran superfície de boscos amb nombroses representacions mediterrànies d´arbres, entre els quals cal destacar-ne la petita sureda d´Escornalbou i l´element dominant, la pineda.

 

TOURING:

"Amb cotxe per la Baronia d´Escornalbou"

Visitant els pobles de ARBOCET, VILANOVA D’ESCORNALBOU, CASTELL D’ESCORNALBOU, L’ARGENTERA, DUESAIGÜES, RIUDECNAYES.

La ruta recorre el que fou una antiga baronia medieval creada el S. XII per repoblar el territori després de l´expulsió dels sarraïns. La regió va passar a dependre del terme de Siurana, regit per carta de 1153 i fou donada en franc alou a Arbert de Castellvell, amb la condició de repoblar el lloc i bastir al cim un convent de canonges agustins sota obediència de l´església de Tarragona. D´aquesta donació en va sorgir la baronia d´Escornalbou.
El 1197 Arbert de Castellvell va cedir a Escornalbou la vila de Colldejou. S´hi va bastir un convent fortificat amb església aprofitant restes romanes. L´església fou consagrada el 1240. La baronia comprenia els que avui són els termes municipals de Riudecanyes, Colldejou, Vilanova d´Escornalbou, Duesaigües, l´Argentera Pradell de la Teixeta i La Torre de Fontaubella, sota l´autoritat d´un batlle general de la baronia amb un tinent de batlle per cada un dels llocs.
La Baronia d’Escornalbou ha marcat durant molts anys la personalitat i la idiosincràsia d’aquests municipis ja que no va desaparèixer fins al segle XIX. La seva estela ha perdurat, gairebé, fins als nostres dies.

enrera / atràs